Descobrim l'oli de palma

La setmana passada es va publicar la notícia que investigadors de l'Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona havien identificat les cèl·lules responsables d'inciar el procés de metàstasi d'un càncer i va quedar comprovat que el mecanisme s'accelera quan en la dieta s'incrementa l'ingesta de greixos.

L'estrella del procés és una mol·lècula anomenada CD36 que intervé en l'absorció de l'organisme d'àcids grassos. En l'estudi es va observar que un augment de la CD36 en el tumors transformava en metastàtica una cèl·lula que no ho era.

El que és curiós és que l'efecte de la CD36 es veu potenciada per un àcid gras en concret: l'àcid palmític, molt utilitzat en el menjar processat, fins i tot en productes assenyalats com a saludables, present sobretot en l'oli de palma.

És lògic, doncs, preguntar-nos per què aquest component demostrat perillós per a la salut no és prohibit per les autoritats. Per això cal saber què és l'oli de palma, quins efectes nocius té tant per a la nostra salut com per al medi ambient i, finalment, en quins productes el podem trobar i com identificarlo.

• Què és l'oli de palma?

L'oli de palma es produeix a partir del fruit de la palma africana (Elaeis guineensis) i ha esdevingut la matèria prima més usada a nivell mundial per a elaborar gran quantitat de productes tant alimentaris com cosmètics.

• Quins efectes nocius té per a nostra salut? I per al medi ambient?

L'expansió de les plantacions d'oli de palma per l'Amèrica del Sud, Àfrica, Indonèsia, o Malàsia, està destruint boscos i selves a un ritme trepidant. Mediambientalment, l'impacte de la deforestació d'ecosistemes fa que d'una banda es perdi biodiversitat i com a conseqüència milers d'espècies animals i vegetals es vegin en perill d'extinció. De l'altra, la crema d'arbres per a la plantació de palmeres provoca grans quantitats de fum tòxic que contribueix a l'escalfament global.

En la nostra salut, el fet d'afegir oli de palma a la nostra alimentació fa que s'incrementi la quantitat de greixos saturats al nostre metabolisme que tenen com a conseqüència un augment del colesterol. Alguns estudis, a més, han demostrat que l'oli de palma s'associa a mecanismes de resistència a la insulina, de manera que pot propiciar diabetes del tipus 2, obesitat i problemes cardiovasculars. A banda, tal com he esmentat abans, de tenir incidència en les cèl·lules que propicien la metàstasi de càncers.

• Per què no se'n prohibeix l'ús? 

Hi ha dos motius essencials pels quals l'oli de palma, lluny de ser prohibit, és cada vegada més utilitzat. En primer lloc, l'alta eficiència. La palma és un cultiu d'alt rendiment. La quantitat d'oli produït per hectària és fins a 10 cops superior a altres cultius com ara la soja. En segon lloc, l'alta rendibilitat. Aquesta alta eficiència va lligada al fet que es produeix en països amb salaris baixos. D'aquesta manera l'oli de palma resulta molt rendible des del punt de vista econòmic. 

 

• En quins productes el podem trobar i com l'identifiquem? 

La tasca no és fàcil, ja que segons mostren alguns estudis l'oli de palma es troba present en un 50% de productes alimentaris, de cosmètica, de neteja i fins i tot carburants.

De totes maneres, alguns consells per a evitar-lo són els següents:

1. Eviteu pastisseria industrial, snacks, productes processats, etc.

2. Mireu bé la composició dels prouctes tant alimentaris com cosmètics o de neteja de la llar. L'ideal seria fer les nostres pròpies cremes i mascaretes i utilitzar productes naturals com la mel, la llimona, el vinagre, l'aloe vera, etc. Però com que això requereix molt temps i en la societat en què vivim és complicat trobar-lo, el millor és identificar les paraules clau en l'etiquetatge dels productes que comprem.
A banda del seu propi nom ( palm oil o oli de palma), la denominació més comuna s'amaga sota els noms de "olis vegetals" (vegetable oil) o "greixos vegetals" (vegetable fats). Sospiteu, doncs, dels prouctes que continguin la paraules "oli vegetal" sense que n'especifiqui el tipus i d'aquells que contingui ingredients amb la paraula "palm" o compostos (palmate, palmolein...), ja que portaran oli de palma o derivats.

Aquí teniu la llista de paraules que indiquen que el producte conté oli de palma o derivats:

Vegetable Oil 

Vegetable Fat 

Sodium Laureth Sulfate 

Sodium Lauryl Sulfate

Sodium Dodecyl Sulphate (SDS o NaDS)

Palm Kernel

Palm Oil Kernel

Palm Fruit Oil

Palmate

Palmitate

Palm olein

Glyceryl Stearate

Stearic Acid

Elaeis Guineensis

Palmitic Acid

Palm Stearine

Palmitoyl oxostearamide

Palmitoyl tetrapeptide-3

Steareth -2

Steareth -20

Sodium Kernelate

Sodium Palm Kernelate

Sodium Lauryl Lactylate/Sulphate 

Sodium Lauryl Sulfoacetate 

Hyrated Palm Glycerides

Sodium Isostearoyl Lactylaye 

Cetyl Palmitate

Octyl Palmitate

Cetyl Alcohol 

Palmityl Alcohol

Cocoa butter equivalent (CBE)

Cocoa butter substitute (CBE)

A més, qualsevol producte que contingui un nivell de greixos saturats per sobre del 40% sol portar oli de palma.

3. A l'hora de comprar opteu per olis vegetals alternatius com el d'oliva o el de girasol.

I sobretot no us desespereu si veieu que no podeu eliminar completament el consum d'oli de palma, però penseu que qualsevol esforç, per petit que sigui, valdrà la pena.

Remeis naturals contra el refredat i el seus símptomes

Comencem l'època en què el mal de gola, tos, mucositat o secreció nasal són a l'ordre del dia. El pensament general és recórrer a fàrmacs que mitiguin i curin aquests símptomes, però un ús excessiu d'aquest tipus de medicaments poden arribar a deixar de tenir efecte i fins i tot provocar efectes secundaris en el nostre organisme. Per a combatre aquests símptomes, doncs, hi ha remeis naturals que poden anar-vos perfecte en aquests casos.

• Aigua amb llimona

En dejú, el fet de beure un got d'aigua amb el suc d'una llimona escorreguda estimula el sistema immunològic pel seu alt contingut en vitamina C. A més, la llimona també té efectes antiinflamatoris i ajuda en els símptomes respiratoris.

• Infusió de farigola

La farigola és de gran utilitat per als problemes respiratoris. Es pot prendre a manera d'infusió afegint-hi mel i llimona; d'aquesta manera aconseguireu un efecte bronquidilatador. A més, la farigola també actua com a cicatritzador, de manera que si teniu la gorra irritada, aquesta planta us ajudarà a recuperar-vos.

• Sàlvia

En forma d'infusió o en caramels, la sàlvia és beneficiosa en casos d'excés de mucositat. En cas de refredat o grip, aquest sol ser un dels símptomes que condueixen a la tos i al mal de gola per la qual cosa la sàlvia aporta beneficis anticatarrals i antiinflamatoris.

• Mel i llimona

És la combinació perfecta per a la recuperació del mal de gola. La mel té propietats antisèptiques i antibacterianes, mentre que la llimona té efectes antiinfecciosos. Només cal bullir una mica d'aigua i afegir-hi el suc d'una llimona amb un parell de cullarades de mel. 

• Eucaliptus i flor de saüc

Bulliu aigua amb fulles d'eucaliptus i flor de saüc i coleu-ho en una tassa. A manera d'infusió, l'eucaliptus va molt bé per combatre la tos. A més, amb la flor de saüc, ajudarà no només a combatre la tos sinó també la febre i desintoxicar el cos.

El millor per al nostre organisme és prendre aquests remeis utilitzant productes procedents de l'agricultura ecològica. 

Cal tenir en compte que, tot i que aquests remeis són naturals i beneficiosos per a la salut, no podem abusar-ne i sobretot en cas d'embaràs, consultar el metge si es poden prendre o no. 

A més de tot això, com sempre és imprescindible seguir una dieta equilibrada en què la fruita i la verdura hi siguin molt presents. 

Què significa BIO?

Molts articles d'aquest bloc estan i estaran dedicats als productes bio (cosmètica, higiene diària, alimentació...). Però realment sabem que vol dir la paraula BIO i quin món hi ha al darrere? 

Consumir productes bio significa cobrir les nostres necessitats d'una manera saludable, ja que evitem el contacte amb substàncies tòxiques mentre respectem el medi ambient. A la llarga, veurem que els resultats són beneficiosos perquè els principis actius d'origen biològic ens aporten substàncies fàcils de metabolitzar que alhora respecten el nostre equilibri natural. D'aquesta manera, la nostra pell i organisme recuperen el seu funcionament i bellesa naturals. 

Si ens centrem en la cosmètica bio, veurem que aquesta és molt recomanable per aquelles persones amb pells sensibles o al·lèrgiques. En els productes que trobem en el mercat, veurem que quasi totes les marques d'higiene i cosmètica utilitzen ingredients naturals en les seves composicions. Però hem d'anar en compte, ja que el terme "natural" es fa servir d'una manera molt genèrica i, a falta d'un criteri clar i universal sobre què es considera cosmètica natural, és molt fàcil que les campanyes publicitàries ens facin confondre i comprem gat per llebre.

En primer lloc cal, doncs, distingir els termes orgànic, ecològic i biològic. Legalment, la Unió Europea no preveu cap diferència, però les empreses del sector i els consumidors sí que distigim entre aquests tres termes. El primer posa de manifest el rebuig de productes químics artificials en la producció i utilitzen només ingredients naturals. El segon és aquell producte que segueix un procés de producció respectuós amb el medi ambient. El tercer s'utilitza per a referir-se a productes que no han estat modificats genèticament en la seva producció. Existeixen altres denominacions en el mercat, però que al no estar regulades per la llei, poden utilitzar-se en qualsevol producte, com per exemple el terme "natural". Segons la normativa europea, els productes ecològics no poden tenir més d'un 5% d'ingredients procedents d'Organismes Genèticament Manipulats (OGM).

És, per tant, en aquests casos quan es fa necessària una certificació fiable que ens faci estar segurs del que comprem i utilitzem. I aquí és on entren en joc les empreses certficadores. Aquestes empreses són les encarregades de controlar  que es compleixi la normativa en el procés de producció i comproven la formulació  per tal d'avalar que els ingredients provenen d'origen orgànic. D'aquesta manera el consumidor pot tenir la garantia que el producte que consumeix és realment bio.

D'una banda, tenir un segell ens garanteix que aquell producte no contené perfums ni colorants químics, no s'han utilitzat conservants sintètics (per exemple parabens) ni petroquímics (per exemple silicones, parafines o PEG) en la seva producció i ha estat produït amb matèries primeres no modificades genèticament ni extretes per mitjans químics. A tot això s'hi afegeix que ha de derivar d'una font sostenible, ja que està totalment prohibit l'explotació de recursos naturals o espècies en perill d'extinció. D'altra banda, és obligatori que en l'etiquetatge vinguin indicats clarament els ingredients i quins d'aquells són d'origen natural.

Ara bé, també podem trobar cosmètica ecològica sense cap segell de certificació. Cal tenir en compte que aquest segells són emesos per empreses privades que cobren per les despeses de tramitació i auditories. És comprensible, doncs, que  algunes empreses  optin per no certificar-lo per tal de no incrementar el preu del producte.

Alguns dels segells destacats en el mercat són Ecocert, certificació francesa més coneguda al nostre país; BDIH, organisme alemany per a productes sanitaris, alimentaris i d'higiene personal; CosmeBio, també francès; Bio.Inspecta, vinculat a un dels centres més prestigiosos en la investigació de producció ecològica mundial; Demeter, també alemany i un dels segells més estrictes quant a normativa; USDA Organic, certificació nord-americana; ICEA, un dels organismes més importants a Italià, EcoControl, certificació del sector no alimentari; Na True, una associació internacional de productors de cosmètica naturals; The Vegan Society, associació que evita l'ús de productes d'origen animal; Biogarantie, segell belga que preveu la legislació europea; Cosmos, que fusiona diverses empreses certificadores (SoilAsociation, BDIH, CosmeBio, Ecocert i ICEA; V, certificació de productes aptes per a vegans; Leaping bunny, que garanteix que el producte no ha estat testat en animals, o FSC, si l'envàs és de paper reciclat.

En definitiva, com sempre he aconsellat, el millor és saber llegir bé l'etiqueta no només pel que fa als ingredients sinó a les seves certificacions amb l'objectiu de fer la nostra compra més responsable i respectuosa amb el medi ambient.

ILLES GREGUES II: CORFU (KERKYRA)

Si us quedeu amb ganes de més illes gregues, la vostra pròxima destinació ha de ser Corfú. Aquesta illa del mar Jònic situada prop de la costa d'Albània té paratges natural de gran encant i un gran nombre de platges turqueses -d'aquí el sobrenom d'"illa maragda". A continuació us faré esment d'algunes de les platges on us podeu banayar i dels principals punt d'interès per visitar. Abans, però, cal que tingueu en compte algunes recomanacions generals:


RECOMANACIONS GENERALS

• Cal portar o comprar antimosquits, parasol. barret i protecció solar, ja que el sol pica de valent.
• El millor és llogar un cotxe petit, moto o quad per moure's amb més comoditat per l'illa. Si no ho feu al mateix aeroport, a totes les poblacions hi ha servei de "rental car".
• Cal provar la gastronomia grega. A quasevol lloc es menja bé i barat, fins i tot a primera línia de mar.
• No us oblideu els pes de gat i equipació per a fer snorkel a les moltes cales impressionant que ofereix l'illa.
• Aneu en compte a les carreteres, tret de les vies principals, la resta són estretes i amb revolts i no sol haver-hi gaires indicacions.
• Aparcar a Corfú no suposa cap problema. Es pot aparcar a qualsevol lloc i si es vol deixar el vehicle en un pàrquing, tan sols costa 3 euros tot el dia.
• Exploraeu l'illa. Qualsevol racó és bonic per perdre's-hi. I si teniu qualsevol dubte, no tingueu mania de preguntar, la gent grega és molt simpàtica i amable.
• La majoria de serveis estan oberts fins tard.

Corfú town

Hi ha dues fortaleses (la fortalesa antiga i la nova) que deixen clar que era una ciutat estratègica. La fortalesa antiga està situada a l'est de la ciutat, en un promontori separat per una fosa. Es pot pujar fins la part més alta (el far) des d'on hi ha unes vistes espectaculars.

En el camí d'accés (o sortida) a la fortalesa trobareu dos capelles petites on hi ha exposicions.
A la cara sud hi ha un edifici que té l'aspecte d'un temple grec però que en realitat és una església neoclàssica que van construir els britànics.

L'entrada a la fortalesa costa 4€ per persona (descompte per a estudiants). De nit l'esntrada és gratuïta però les exposicions estan tancades.

L'Spianada és una plaça de grans imensions. En una cantó hi ha un gran parc i al fons d'aquest, la fortalesa antiga. A l'altre cantó hi ha el Palau de Sant Miquel i Sant Jordi, on actualment hi ha el Museu Oriental. Tanmateix, la part més animada és el Liston, un edifici d'arcades amb animats cafés i restaurants on recomano enormement seure i prendre alguna cosa o sopar. És una zona molt concorreguda i animada.

Cala de Corfú town

Vista panoràmica de la ciutat de Corfú

Fortalesa antiga

Interior de la fortalesa

Vista de la torre de sant Spiridon, Corfú ciutat

Exteriors de la fortalesa antiga, Corfú town

Vista de la torre de sant Spiridon a la nit, Corfú ciutat

La fortalesa antiga de nit

Palaiokastritsa

El seguit de cales de pedra i aigua freda de color blau turquesa dibuixen un paisatge preciós ple de cales, una seguida de l'altra. N'hi ha algunes a les quals no es pot accedir amb vehivle, per la qual cosa es fa imprescindible llogar una barqueta o conractar un tour en vaixell (es pot gestionar allà mateix).Si un decidiu a llogar una barca, no necessiteu no llicència ni experiència en navegació.

Recomanable 100% tastar la gastronomia grega que preparen en els restarants que voregen la platja.
No tindreu problemes d'aparcament perquè davant mateix de la platja hi ha una gran zona d'aparcament gratuït.

Palaiokastritsa

Monastir de Theotorou

Des del pàrquing de la platja de Palaiokastritsa veureu un camí que puja cap al monastir de Theotorou. Si hi pugeu a peu, trigareu tan sols 10 minuts. Si hi pugueu en cotxe o moto, tingueu en compte el semàfor que regula qui hi puja i qui en baixa. Atès que és una carretera estreta, no poden circular-hi dos cotxes en paral·lel al mateix temps, per això és vital respectar el semàfor.

A l'interior del monastir, del s.XII, hi ha un petit museu bizantí.


Kanoni

És una petita península a 10 minuts en cotxe de la ciutat de Corfú (o amb l'autobús número 2). Kanoni està formada per una petita montanya que servia de defensa. Les vistes des del cim són fantàstiques. El color del mar en contrast amb el color verd des paisatges i el blanc del monestir de Panayia és espectacular.

Per arribar al monestir heu de baixar les escales fins la zona de la bahia-península anomenada Pontikonisi. Allà, i creuant per l'espigó, arribareu al monestir de Panayia.

Kanoni Pontikonisi

Platges del nord-est: Ermones, Glyfada i Kontoyalos

Ermones és una platja de pedra i d'aigua freda. De les tres que vam visitar de la zona, aquesta és la que menys ens va agradar.

Glyfada és una platja de sorra fina, aigua verda cristal·lina freda però tranquil·la. Recomanable sobretot per a famílies amb nens perquè poden jugar amb la sorra. Imprescindible menjar en un dels restaurant de la platja. Per aparcar a Glyfada hi ha un pàrquing que costa 3€ tot el dia.

Kontoyalos. Per arribar-hi, cal passar per Pelekas. la platja és similar a Glyfada però per el camí és més tortuós i estret.

Platja d'Ermones

Platja de Glyfada

Pelekas

Aquest poble està situat dalt d'un turó, al cim del qual hi ha l'anomenat Kaiser's Throne (el tron del kàiser). Des d'aquest mirador es pot divisar la verda i feréstega illa i, fins i tot, si fa bon dia, es pot veure Albània.

Vistes des del tron del Kàiser

Platges del nord: Sidari, Roda, Agios Spiridonas i Kassiopi

Sidari és un poble turístic amb una platja de sorra i aigua calenta i neta. Hi ha un estret braç dee mar entre dues roques anomenat Canal d'Amour. Aquest canal conforma un preciós paisatge.

Roda té una platja de sorra d'aigua tranquil·la, neta i calentíssima, ideal per a famílies.

Agios Spiridonas també és una platja de sorra, molt familiar i tranquil·la amb vistes a Albània.

Kassiopi és un poble amb molt d'encant, potser per la seva ubicació a l'extrem nord-est de l'illa. Val la pena visitar-hi l'església de Panagia Kassiopitra que, segons diuen, s'ha constuït on hi havia un temple grec dedicat a Zeus. També es poden veure les ruines del castell bizantí que s'utilitzava per protegir la ciutat i controlar el trànsit marítim. Les festes locals són el dia 15 d'agost en honor a Panagia Kassiopitra.

I si encara us queden ganes de festa, podeu anar al port de Kassiopi on trobareu la plaça on hi ha el focus social tant de dia com de nit.

Platja de Sidari

Canal d'Amour (Sidari)

Platges del nord-est: Nissaki, Barbati i Ipsos

Nisaki: Petita cala de pedra i aigua turquesa. Simplement espectacular. Ideal per a fer-hi snorkel o submarinisme per la quantitat de peixos i la tranparència de l'aigua.

Barbati: Hi ha diversos accessos a aquesta platja. Un condueix a la cala mentre i l'altre, a la platja gran.

Ipsos: Platja de pedra i aigua turquesa. La bellesa del paisatge és espectacular: es pot divisar al sud  la fortificació de la ciutat de Corfú i al nord, la vegetació de l'illa. L'ambient d'aquesta platja és juvenil.

Platja d'Ipsos

Platja de Nisaki

Achillion Palace

El palau de la Sisí. l'emperadriu del'imperi austrohongarès. El palau va ser construït el 1891 i ella hi passava llargues temporades, ja que adorava Grècia i li encantava perdre's-hi i impregnar-se de la seva cultura.

L'interior del palau està ricament decorat amb frescos i estàtues que li donen un luxe inconfusible. L'exterior és impressionant pels seus jardins amb vistes al mar Jònic decorat amb escultures romanes i gregues. Hi destaca la d'"Aquiles victoriós".

L'entrada costa 8 euros. L'entrada familiar val 15€ i inclòs audioguia.

Per arribar-hi cal seguir les indicacions cap a Benitses i agafar un desviament que indica "Achillion" i que enfila la muntanya.

Entrada a l'Achillion palace

Façana de l'Achillion palace

Jardins de l'Achillion palace

 "Aquiles victoriós"

Vistes al mar Jònic des del jardí

Nosaltres no vam poder visitar el sud de l'illa per manca de temps. Segons ens van explicar, el més destacable són els pobles de Chlomos, Lefkimmi, Klavos i lesplatges d'Agios Gordis i Agios Giorgios.

Gastronomia grega

ILLES GREGUES I: SANTORINI

Busqueu desconnexió, platges tranquil·les, fugir de les aglomeracions i una bona gastronomia? Si és així, la vostra propera destinació ha de ser Grècia. Les seves illes són sempre una bona elecció per a passar unes vacances relaxades, banyar-se en unes platges acorades en plena naturalesa i gaudir de la dieta merditerrània envoltats de gent hospitalària.

Santorini és un petit arxipelag circular d'illes volcàniques situat al mar Egeu al sud de la península grega. Forma part de les illes anomenades Cíclades i diverses teories postulen que l'antiga Atlàntida s'hauria trobat just on avui dia hi ha Santorini. El seu estil urbanístic barreja cúpules blaves i façanes blanques que ens recorden el cel blau i que faran que durant tot l'any romangui en la nostra retina aquesta imatge estiuenca.

RECOMANACIONS GENERALS

• Cal portar barret i protecció solar, ja que el sol pica de valent.

• El millor és llogar un cotxe petit, moto o quad per moure's amb més comoditat per l'illa. Si no ho feu al mateix aeroport, a totes les poblacions hi ha servei de "rental car".

• Proveu el iogurt grec, una delícia, i la resta de la gastronomia grega. A quasevol lloc es menja bé i barat, fins i tot a primera línia de mar.

• No us oblideu els peus de gat perquè hi ha alguna platja rocosa.

• Aneu en compte a les carreteres, tret de les vies principals, la resta són estretes i amb revolts i no sol haver-hi gaires indicacions.

• Aparcar a Santorini no suposa cap problema. Es pot aparcar a qualsevol lloc i si es vol deixar el vehicle en un pàrquing, tan sols costa 3 euros tot el dia.

• Exploreu l'illa. Qualsevol racó és bonic per perdre-s'hi. I si teniu qualsevol dubte, no tingueu mania a preguntar, la gent grega és molt simpàtica i amable.

• La majoria de serveis estan oberts fins tard.

• Des de qualsevol punt de l'illa hi ha unes vistes impagables, deixeu-vos perdre i gaudiu de la tranquil·litat i la magnificiència de la natura.

• Aneu a algun espectacle de sirtaki. 

Oia

Oia és famosíssim per oferir les millors vistes de posta de sol del món. La combinació de colors i la vista al mar Egeu amb la caldera al fons fan d'aquest un moment molt especial. El poble en sí, a més, és preciós. Les façanes blanquíssimes contrasten amb el blau del mar i de les cúpules de les esglésies.

El cotxe, l'haureu de deixar a l'aparcament de l'entrada del poble i endinsar-vos a peu pel carrer principal, el qual us conduirà fins al centre del poble. Allà hi trobareu una gran varietat de cafès, restaurants i botigues de roba i artesania.

Oia

Fira

La capital de Santorini. Es troba situada sobre les roques al marge dret de la caldera i a 260 m sobre el nivell del mar. Aquesta siuació de penya-segat li confereix unes vistes espectaculars del mar, del volcà i de les illes que té davant: Thirassia, Nea i Palea Kameni.

Però Fira també és el centre cultural i d'oci; està plena de botigues, restaurants, joieries, tavernes, bars, cafès i discoteques. El ciutat és molt pintoresca, plena de carrers estrets i escales impossibles fins al mar.

Quant a cultura, Fira compta amb un museu arqueològic on es troben restes de les excavacions d'Akrotiri, el museu prehistòric i el museu Megaron Gyzi de fotos de la història de la capital.

Akrotiri, red beach & white beach

Akrotiri és un jaciment de la civilització minoica, que pren el nom del poble situat a un turó a pocs metres de distància del jaciment. Segons el resultat de les excavacions, s'ha conclòs que les pintures murals dels edificis del jaciments reflecteixen la vida real de la civilització de l'època. Les restes d'Akrotiri es conserven en un estat excel·lent, ja que després de l'erupció volcànica del II mil·leni a.C van quedar cobertes de cendra.

A la zona d'Akrotiri trobareu la red beach i la white beach. Aquestes platges no són gaire grans però l'orografia de la zona les fa especialment atractives. El color de la sorra i la muntanya darrere confereixen a aquestes platges una bellesa pintoresca.

La primera, d'un color vermell intens, sembla més aviat un paisatge del planeta Mart que de la Terra. Per accedir-hi, cal arribar a l'aparcament, deixar-hi el vehicle i caminar durant deu minuts fins arribar a la platja. L'altra opció és per mar, des del port d'Akrotiri i de Fira. Compteu que és una platja petita i a causa de la particularitat de la zona sempre està plena de turistes.

La segona, amb sorra i pedres de color blanc mediterrani, contrasta amb el vermell intens de la seva veïna. Tot i que és l'única amb aquest color a tota l'illa, s'hi pot observar el caire volcànic del paisatge amb les roques esculpides per l'erosió, ideal per a fer-s'hi una sessió fotogràfica. Tingueu en compte que no s'hi pot accedir a peu, sinó que haureu de pujar en una barca des de la red beach, que costa 5€/persona.

Red beach

Vlichada

Potser no és una de les platges més famoses de Santorini però val la pena visitar-la i banyar-s'hi. L'entorn que embolcalla les aigües està format per roques volcàniques esculpides durant anys pel mar.

És de fàcil accés i no està gaire transitada. La platja en si és un llarg tram de sorra volcànica de color grisós amb pocs serveis; el més famós potser és un bar situat sobre unes roques que li confereixen el lloc ideal per prendre's una copa després d'un dia de platja.

Perivolos / Perissa

Tant la platja de Perivolos com la de Perissa són llargues i de sorra negra. Totes dues estan connectades i ofereixen tota mena de serveis. Són de fàcil accés a causa de la notorietat de la zona.

Aquests pobles són meraments turístics, populars sobretot per festa i diversió i, per tant, de vida només a l'estiu, quan s'hi pot trobar una gran varietat de bars, xiringuitos, restaurants, chill-outs i discoteques.

Si voleu fer-hi alguna cosa més que festa, val la pena visitar la famosa capella Agia Irena o les ruïnes de Thera, on es pot accedir tant amb els famosos burros com a peu des de Perissa.

Emporio

Al sud de l'illa trobareu el poble d'Emporio, on trobareu antics molins de vent, dues esglésies amb la cúpula blava característica de Grècia i un castell en ruïnes. A més. si passegeu per dins del poble, tindreu la sensació de vitjar en el passat: carrers tranquils amb cases antigues i gossos tafaners que et segueixen sabent que ets forani en tot aquell entorn.

Fora del poble, l'encant es perd. Tot un plegat de supermercats i hotels a la carretera que condueix fins a Perissa.

Kamari i Ancient Thira

El poble de Kamari és segurament el preferit pels turístes en tant que hotels, cafeteries, retaurants, chill-outs i botiguetes estan molt a prop del mar. És per això que tant de dia com de nit hi ha molt d'ambient pel passeig marítim, sobretot turisme italià a l'última moda.

La platja de Kamari és de sorra negra i amb còdols, per aquest motiu és aconsellable utilitzar peus de gat. És una de les més llargues de l'illa (5 km.) i ofereix tot tipus de serveis: tumbones, para-sols i activitats d'esports aquàtics. Us la recomano sempre que us agradi l'ambient de terrassetes per prendre una copeta davant del mar tot veient els turistes passejant amb les seves millors gales.

Des de Kamari podeu anar a les ruïnes d'Ancient Thira. Compte que la carretera té bastants revolts! Un cop al cim, a banda de trobar-hi les restes de l'antiga ciutat grega, gaudireu d'unes vistes espectaculars. Val molt la pena pujar-hi.

Platja de Kamari

Vistes des d'Ancient Thira

Pyrgos

Pyrgos està situat sobre un turó. Les cases tradicionals al voltant del castell venecià, els carrers que serpentegen el turó i les esglésies li atorguen a aquest poble un encant especial. Sobretot per veure-hi les postes de sol de manera tranquil·la, podent gaudir-la sense la massa de turístes que hi ha a Oia. 

Arribar al cim, però, no és cosa fàcil, ja que a mesura que es va pujant al cim els carrers es van fent més laberíntics i dificulten l'orientació per als estrangers.

A banda de deixar-vos perdre pels carrers de Pyrgos, podeu aprofitar per visitar l'església de la Santísima Trinitat, el monasteri del profeta Elías, el castell Kasteli i fins i tot la bodega de vins Santo, on un cop finalitzat el tour us oferiran un tastet a dalt la terrasa des d'on podreu gaudir d'unes vistes impresionants. Proveu el vinsanto, un dels principals productes de la zona.

Posta de sol des de Pyrgos

Nea Kameni i Palea Kameni i Thirasia

Nosaltres vam contractar una excursió amb vaixell que sortia de matí des del port vell de Fira per passar el dia visitant aquestes illetes.

En primer lloc vam parar a Nea Kameni per fer visitar el volcà i pujar a la caldera. Recomano anar vestit amb roba còmoda i sabata esportiva per moure's per la zona volcànica i rocosa. Un cop a la caldera podreu posar a la mà en un dels orificis per on surt una mica de fum i notareu l'escalfor del volcà.

Tot seguit anireu a Palea Kameni on el vaixell no arriba a ancorar però que fondeja fins les aigües termals (hot springs) que emanen del subsòl a aproximadament 30º C. Qui vulgui pot banyar-s'hi, això sí, ha d'anar nedant des del vaixell fins a les aigües i vicerversa. La parada val la pena ja no només pel bany termal, sinó també per l'agradable combinació de colors que confereixen el paisatge.

Finalment, vam complementar la visitar amb l'excursió a Thirasia. Aquesta illa té només 9 quilòmetres quadrats i cent cinquanta habitants. La capital és Manolas i d'altres pobles notoris són Korfos, Riva i Potamos. La ciutat de Manolas és molt pintoresca per les petites cases pintades de colors diversos. Els principals atractius de l'illa són la naturalesa, les platges verges i el monestir de l'Asumpció de la Verge. A més, des del cim de l'illa es pot divisar un paisatge espectacular. Per pujar-hi podeu anar en burro o caminant; ara bé, prepareu-vos per pujar un pendent costerut!

Si voleu arribar a l'illa sense contractar l'excursió i, per tant, tenir més temps per visitar-la, heu d'agafar un veler a Ammoundi (el port de sota Oia). Els horaris els heu de consultar en el mateix Ammoudi.

Vistes de les illes de Palea Kameni, Nea Kameni i Thirassia des de Faros.

Combinem bé els aliments?

Alguna vegada us heu notat inflats després d'un àpat? Amb gasos? Sensació d'acidesa? El motiu podria ser una mala combinació dels aliments. En aquest post d'avui, us proposo sis indicacions que us ajudaran a combinar millor els aliments, us proporcionaran una millor digestió i, per tant, una millora en salut.

Per començar hem de tenir clar el procés digestiu. Per a ser digerit,  cada grup d'aliments necessita un temps de digestió diferent. A més, uns aliments activen enzims àcids mentre que els altres activen enzims alcalins. Si combinem depèn quins aliments en un mateix àpat, s'alliberen tots dos tipus d'enzims, de manera que es produeix un medi neutre que relentitza el procés digestiu. Poden passar hores, que els aliments no arriben a digerir-se. Fins que el cos no diu prou i van cap al budell pel mateix moviment peristàltic i no pas per haver-se digerit correctament. La llarga estona dins l'estómac provoca una putrefacció de les proteïnes que pot generar gasos, inflamació i acidesa a més de generar residus tòxics. Per tant, saber quins aliments ingerir és de vital importància per mantenir un ambient intern òptim en el qual les cèl·lules puguin viure i s'evitin malalties.

Com s'han de combinar els aliments?

1. No barregeu carbohidrats o midons amb proteïnes

Mentre que les proteïnes es digereixen en un ambient àcid i activen els enzims proteases, els midons ho fan en un ambient alcalí i activen els amilases. Així doncs, si combinem aquest dos tipus d'aliments es generaran aquests dos tipus de sucs gàstrics que es neutralitzaran i imperdiran la correcta digestió: el cos necessitarà més temps i ens notarem més cansats, es generaran residus tòxics i no es podran absorbir els nutrients d'aquests aliments.

2. La fruita s'ha de menjar sempre sola

La fruita es digereix molt de pressa, 30 minuts aproximadament. Així doncs, si mengem la fruita just després de l'àpat, els sucres que conté queden retinguts a l'estómac esperant per ser digerits però que al final quedaran putrefactes en l'espera i acidificant la resta d'aliments. La solució és menjar la fruita mitja hora abans o unes hores després dels àpats. Només podrem combinar-la amb vegetals de fulla verda, ja que tenen el mateix temps de digestió.

Atenció amb el meló. Aquesta és la fruita que requereix més temps de digestió i, per tant, combinar meló amb altres fruites també relentitza el procés digestiu.

A més, cal tenir en compte que podem barrejar fruites subàcides tant amb les àcides com amb les dolces, però mai les àcides amb les dolces.

3. Preneu líquids fora dels àpats

No begueu líquids durant els àpats per no diluir els sucs gàstrics ni els enzims en el procés digestiu. Hem de beure un quart d'hora abans o entre dues i tres hores després de menjar.



4. Eviteu els carbohidrats refinats

Per ajudar el procés digestiu és recomanable consumir carbohidrats no refinats com ara la pasta, l'arròs o la farina integral.

5.  Doneu temps al cos a despertar-se abans de menjar

No esmorzeu tot just llevar-vos, deixeu temps al cos perquè es desperti. La recomanació és primer de tot menjar fruita i mitja horeta més tard pa o muesli. Hauríem d'esperar fins a 3 hores per a prendre el cafè o te de mig matí.

6. Tingueu en compte les combinacions següents:

• Els vegetals sense midó es poden barrejar amb tot, excepte amb la fruita.
• Els midos diferents es poden barrejar, però amb moderació. Millor barregeu midons amb vegetals de fulla verda.
• No barregeu proteïnes diferents, perquè són difícils de digerir. Les úniques proteïnes que poden combinar en un mateix plat són les d'origen vegetal (fruits secs amb llavors o algues) perquè tenen una estructura química més simple i són més fàcils de pair.
• Greixos amb proteïnes o amb midons es poden combinar però amb moderació. Els greixos es poden barrejar amb tot excepte amb les fruites. 

Grups d'aliments

PROTEÏNES

Llegums: mongeta, faves, cigrons, soja, cacauets, llenties

Fruits secs i llavors: pipes i llavors, sèsam, nous, ametlles, anacards, avellanes

Productes animals: llet, carn,peix, ous, formatge

Algues

CARBOHIDRATS / MIDONS

Cereals i pseudo-cereals: arrós, mill, sègol, civada, blat, pasta, pa, quinoa, blat, amarant
Tubercles: carbassa, patata, pastanaga, moniato, yuca, xirivia

VEGETALS

 Enciams, bledes, cols,api, carbassó, bròquil, raves, cogombre, abergínia, pebrots

GREIXOS

coco, alvocat, oliva, mantega, margarina, olis

FRUITES

Dolces: plàtans, fruita seca, dàtils, figues, raïm, papaia, caqui, xirimoia

Subàcides: pera, poma, cireres, mango, fruits silvestres

Àcides: aranja, taronja, llimona, llima, maduixa, pinya

Meló

RUTA ESCANDINAVA: HELSINKI - LAPÒNIA - ESTOCOLM

Aquest Nadal ha estat bastant diferent. Aprofitant l'ocasió que la meva cunyada està estudiant un màster a Suècia, vam plantejar unes vacances diferents: una ruta pels països escandinaus de Finlàndia i Suècia. La ruta que vam seguir va ser la de Hèlsinki, on vam passar un dia per poder fer escala cap a Lapònia, on vam passar uns dies, per acabar a Estocolm.

Informació útil

• Si feu aquest viatge a l'hivern, cal que aneu preparats perquè les temperatures de l'època oscil·len entre els 0ºC i els -20ºC. La qüestió fonamental recau en la teoria de les tres capes: una roba tèrmica, la roba normal i la roba d'abric. Vestir dos mitjons i dos guants és imprescindible, com també ho és la bufanda o passamuntanyes, perquè us cobreixi el nas i la boca; un gorro, que també tapi les orelles, i unes botes preparades per caminar per la neu.

Helsinki

A l'aeroport cal agafar el tren de la companyia VR cap a Helsinki Helsingfors que val 3 euros/adult i arriba fins al centre de la ciutat. Allà, hi ha molts llocs per visitar, però el més destacat és Suomenlinna, la fortalesa de Finlàndia. S'hi arriba en ferry des de Kauppatori (plaça del mercat); el trajecte dura 15 minuts en ferry i un cop allà 7 minuts a peu,

La plaça del mercat està envoltada d'edifics singulars. L'obelisc de pedra coronat per una àguila daurada és la Pedra de l'Emperadriu, el monument més antic de Helsinki. A l'altra banda de Kauppatori hi ha el palau presidencial. Si camineu per Sofiankatu arribareu al Senaatintori, on hi destaca la catedral luterana anomenada Tuomiokirkko.

Un passeig molt agradable és per l'Esplanadin Puisto, on també trobareu bars i cafès per resposar una mica. Si seguiu cap al nord-oest, trobareu el monolític Parlament de 1931 i les sales de concerts Musiikkitalo. Poc després, a la dreta, trobareu l'angular Finlandia Talo, una de les obres més famoses d'Alvar Aalto.

Si passegeu per l'oest cap a Temppelikatu, trobareu la Temppeliaukion Kirkko, una moderna església construïda en una roca. Uns carrers més al nord, a Mannerheimintie, hi ha l'Oopperatalo de 1993, seu de l'Òpera Nacional Finlandesa. Si continueu, trobareu l'estadi olímpic de 1952, amb unes vistes magnífiques de la ciutat des de la torre.

Per acabar, podeu seguir cap a l'oest, fins arribar al monument a Sibelius, una estàtua impressionat creada per Eila Hiltunen.

Si no voleu tornar caminant fins al centre altre cop, podeu agafar l'autobús número 24.

Tuomiokirkko

                                                                       

Kauppatori

                                                                     

Lapònia

Gastronomia. Si aneu a Rovaniemi, no deixeu de fer almenys un àpat al restaurant Nili, al carrer Valtakatu número 20. Aquest restaurant ofereix carn d'ós o de ren, entre d'altres, pròpies de la cuina finlandesa.

Moneda. Finlàndia, a diferència de Noruega i Suècia, fa servir l'euro.

Experiències. Per visitar Lapònia, no cal que contracteu el viatge per agència, si aneu a la ciutat de Rovaniemi, hi ha diverses oficines on podreu contractar les excursions. Nosaltres ho vam fer per anticipat amb la "Lapland Welcome". La mateixa agència ens va proporcionar els monos de neu des del primer fins l'últim dia que teníem excursions contractades. A més, el tracte que ens van proporcionar va ser molt bo.

Les excursions que vam dur a terme i que recomano 100% són les següents:

• Aurores boreals i pernoctació en iglú

Sens dubte una experiència inoblidable. Després de recollir-vos a l'hotel, us conduiran a un refugi des d'on pujareu a un cim des del qual poder divisar més nítidament les aurores boreals. Per fer passar l'estona de fred més suportable, tenen instal·lats uns tipis amb un foc al mig per poder escalfar les salsitxes finlandeses (makkara) que proporcionen com a snack. També us oferiran beguda calenta per acabar de revifar-vos després de l'estona d'espera de les aurores.

Al baixar, hi ha la possibilitat de quedar-se a dormir en un dels iglús que hi ha davant del refugi. L'iglú és autèntic, d'aproximadament 1m d'alçada i 1,90m d'amplada, proveït només amb una matalàs cobert amb pell de ren. També un proporcionaran sacs de dormir per no passar fred. El wc o la dutxa la trobareu dins del refugi. I si veieu que no sou capaços de dormir tota la nit dins l'iglú, al refugi tindreu una habitació esperant-vos.

Iglú

                                               
                                                               

• Passeig amb huskies

Una experiència brutal, la de conduir huskies enmig d'un entorn nevat i deixant-te guiar per aquests gossos enèrgics i atlètics. Un matí per despertar-vos sentint la frescor de l'ambient i l'emoció de deixar-te lliscar per un trineu tibat per huskies durant una hora. Després de l'excursió, els amos de la granja us oferiran beguda calenta en un tipi, on vora el foc podreu intercanviar impressions i preguntar sobre la vida d'aquests animals.

Huskies

                                                   

• Conducció de motos de neu + visita granja de rens + Santa Claus Park

Aquest pack us farà passar un dia ple d'emocions i molt divertit. Per començar podreu sentir el plaer de conduir una moto de neu fins una granja de rens on us proporcionaran un petit esmorzar mentre l'amo de la granja us explica les curiositats de la vida dels rens. Després us permetrà fer un breu passeig conduint trineus tibats per un dels seus rens. I us dóna el certificat de conducció de rens!

En acabar, tornareu a agafar la moto per fer el camí de tornada, enmig del qual parareu una estona en un tipi per menjar una makkara i prendre beguda calenta. Un cop arribats al punt de sortida, us duran a visitar el parc del pare Noel. No us espereu un parc a l'estil Hollywood però és que si fos així, perdria l'encant nord-europeu. Allà podreu traspassar la línia del cercle polar àrtic immortalitzant el moment en una fotografia i amb un certificat que ho acredita. També podreu fer una visita a la casa del pare Noel i donar-li  la carta en mà.

Paseig amb rens

Santa Claus Park

Tipi per snack

Estocolm

Suècia va amb corones sueques (SEK) però a la majoria d'establiments es pot pagar amb targeta, per la qual cosa no cal fer canvi de moneda.

Estocolm és una ciutat majestuosa, senyorial i elegant, que combina l'encant del nord d'Europa tradicional amb la modernitat del s.XXI. I si no podeu viure sense el  mòbil, tranquils perquè pràcticament no tindreu problemes per connectar-vos a la xarxa wifi, ja que tots els hotels, bars i restaurants ofereixen aquest servei. Fins i tot alguns trens i autobusos.

Conformada la ciutat per 14 illes, guiar-te per Estocolm és fàcil. No podeu perdre l'oportunitat de passejar per Gamla Stan, el barri medieval millor conservat d'Europa al bell mig de la ciutat, on trobareu el parlament, el palau reial, la casa on entreguen els premis Nobel... un entorn amb encant replet de restaurants, cafeteries i botigues. Els carrers estrets i empedrats li atorguen a Gamla Stan una personalitat única.

Una altra possibilitat és visitar la ciutat fent un passeig en vaixell. N'hi ha molts i molt diversos per poder visitar Estocolm des de l'aigua.

La ciutat també ofereix una gran varietat de museus. Un dels que jo recomano és el Museu d'Història (Staten Historika Museum) que mostra la cultura sueca al llarg de la història. A més, hi ha una exposició de la primera ciutat sueca, Birka, que va ser el centre de l'època víkinga i el punt comercial més important de la vall de Mälardalen. Horari: d'11 a 17h. Preu: 100 SEK (adult), 80 SEK (estudiants i pensionistes).

Passejar pels parcs d'Estocolm és una delícia tant a l'hivern trepitjant la neu, com a l'estiu gaudint de l'entorn verd i natural. No perdeu l'oportunitat de deixar-vos emportar per la tranquil·litat de la natura i passejar llarga estona pel Djurgården

Des de l'elevador de Katarina podreu contemplar la ciutat des d'una perspectiva espectacular. Això sí, després d'haver pujat unes quantes escales. És gratuït.

Moure's per la ciutat a peu no és feixuc. I si heu de moure-us a d'altres ciutats, cal saber que l'estació del tren i la d'autobús estan a tocar. Per anar de l'aeroport al centre de la ciutat i al revés podeu agafar el bus de la companyia Flygbussarna que triga aproximadament 40 minuts. El preu del bitllet són 99SEK. També podeu anar-hi amb tren però és una mica més car. Els trens de Suècia són de la companyia SJ.

Si us agraden els parcs d'atraccions hi ha el parc Gröna Lund, on podreu passar una bona estona pujant a diverses atraccions. I es pot pagar amb euros! L'accés és gratuït per a menors de 6 anys i majors de 65. Per a la resta el preu de l'entrada és de 110 SEK.

Si el que voleu és anar de compres per Estocolm, no us faltaran botigues ni centres comercials de qualitat i a l'última. Sobretot hi destaca la marca H&M, que a Estocolm té les col·leccions més completes i variades. Ähléns city és el major centre comercial de Suècia i ofereix roba, decoració, bellesa, entre d'altres, a preus raonables. I no podem oblidar Ikea, el fenomen que ha capgirat el concepte de decoració de la llar a tot el món. A Estocolm hi trobareu el centre Ikea més gran de tot Suècia i del món. Menjar en el restaurant  és un costum de molts suecs, ja que els productes que ofereixen són suecs i de qualitat. A Estocolm, també hi trobareu la botiga Lego més gran del món.

I aquells apassionats per la Pipi Långstrump podeu tornar a reviure el famós món d'aquest personatge o fer-lo conèixer als vostres fills jugant a la casa de la Pipi (Junibacken) i assistint a una cita amb tots els personatges dels llibres i viatjant pel món fantàstic relatat per la pròpia Astrid Lindgren.

Estocolm

Estocolm

Parlament

Vistes des de l'elevador Kataria