Health

No als tòxics (part 1): Els productes cosmètics


Un dels meus pròpits per al 2015 és educar-me en la composició química dels productes que utilitzo en el meu dia a dia. És a dir, aprendre quins productes contenen components tòxics perjudicials per a la salut i, per tant, descartar-los i utilitzar aquells que siguin naturals.

Aquesta empresa no és gens fàcil, i és que un cop dins te n'adones que és tot un món, ja que gairbé la totalitat dels productes que comprem en els supermercats estan compostos per ingredients químics perjudicials per a la nostra salut,

Abans de començar, hem de partir de dues premisses: en primer lloc, és molt difícil trobar un producte 100% natural perquè la majoria dels productes porten algun conservant (encara que sigui suau) per garantir-ne la durada i algun emulgent que permeti la barreja de les subtàncies. Per això que es consideri natural aquell producte que conté menys d'un 10% de substàncies químiques o sintètiques en la seva composició final. En segon lloc, i en conseqüència del dit anteriorment, aquest tipus de productes tenen un cost més elevat que els productes convencionals.

Què són els tòxics i què poden provocar?


La toxicitat és la capacitat de les substàncies químiques de produir efectes nocius en un ser viu a l'estar-hi en contacte. 

Cada dia ens rentem la cara, les dents, els cabells, ens dutxem, ens posem desodorant, crema corporal, ens perfumem... Aquests actes quotidians poden suposar un atac diari a la nostra salut si no utilizem els adequats. La majoria de persones creuen que la nostra pell actua com a barrera infranquejable que ens protegeix dels elements externs que ens poden atacar però no són conscients que absorvim moltes de les toxines que hi entren en contacte. Molts dels productes químics que són absorbits pel nostre cos, arriben al torrent sanguini i poden provocar reaccions en el nostre metabolisme. Alguns s'acumulen en òrgans i teixits i poden provocar al·lèrgies, irritacions, dermatitis i, fins i tot, càncer. 

És per això de vital importància ser conscient de quins productes entren en contacte amb el nostre cos diàriament perquè encara que en petites quantitats, el fet d'aplicar-los o utilitzar-los dia a dia fa que s'acumulin dins del nostre organisme grans dosis de tòxics que el nostre organisme no té temps a expulsar.   

Com sé, doncs, de quins productes me'n puc refiar?


Molt fàcil, cada producte ve etiquetat amb la seva composició en el sistema anomenat INCI (International Nomenclature of Cosmetic Ingredient), el qual estableix que els noms de les subtancies apareixeran en llatí i estaran enumerats segons la quantitat en ordre descendent. D'aquesta manera, com a consumidor podem tenir una orientació de la quantitat de substàncies naturals i tòxiques que conté el producte ja que quantes més substàncies naturals estiguin en els primers llocs, més natural es considerarà el producte.

Anem a veure, doncs, quins són els elements químics perjudicials per al nostres cos i que, per tant, hem d'evitar (ordenats alfabèticament segons INCI):

Ácido acrílico  [Acrylic acid] 

Aluminio [Aluminium] 

Cloruro de Aluminio [Aluminium Chloride] 

Clorhidrato de Aluminio [Aluminium Hydrochloride]

Óxido de aluminio [Aluminium Oxide] 

Lauril Sulfato de Amonio [Ammonium Laureth Sulfate] 

Persulfato de amonio [Ammonium Persulfate] 

Amil Acetato [Amyl Acetate] 

Cloruro de Benzalconio [Benzalkonium Chloride]

Alcohol bencílico [Benzyl Alcohol] 

Ácido bórico [Boric Acid] 

Bronopol [Bronopol] (2-bromo-2-nitropropano-1 ,3-diol) 

Butilhidroxianisol (BHA)

Butilhidroxitolueno (BHT) 

Butilenglicol [Butylene Glycol] 

Butilparabeno [Butylparaben]

Fluoruro de calcio [Calcium Fluoride] 

Polioxietileno [Cetereath] (con cualquier número que sigue a la misma) 

Cloruro Cetrimonio [Cetrimonium Chloride] 

Alcohol cetílico [Cetyl alcohol] 

Cloruro Cetrimonio [Cetrimonium Chloride] 

Cloroacetamida [Chloroacetamide] 

Alquitrán de hulla [Coal Tar] 

Etanolamida de ácido de coco [Cocamide DEA] 

D & C Rojo 30 L [D & C Red 30 Lake]

D & C Violeta 2 [D & C Violet 2] 

Ftalato de dibutilo [Dibutyl phthalate] 

Dietanolamina [DEA] 

Dimeticona [Dimeticone] 

E-151 Negro Brillante 38 [Direct Black 38] - Colorante 

DMDM hidantoína [DMDM Hydantoin] 

Etilparabeno [Ethylparaben] 

Eugenol  [Eugenol] 

Ext. D & C Violeta 2 

E133 [FD & C Blue 1] 

E143 [FD & C Verde 3] 

E102 - Tartrazina 

E102 - Tartrazina Lake [FD & C Yellow 5 Aluminum Lake] 

E110 - [FD & C Yellow 6] 

Extracto de Higo [Ficus carica ext.] 

Formaldehído [Formaldehyde] 

Resina de formaldehído [Formaldehyde Resine] 

Solución de formaldehído [Formaline] 

Estearato de glicerilo [Glyceryl Stearate] 

Yodopropinil butilcarbamato [Iodopropynyl Butylcarbamate] 

Ácido úrico [Imidazolidinil urea]

Isobutilparabén [Isobutylparaben] 

Isoparafina [Isoparaffin] 

Alcohol isopropílico (SD-40) [Isopropyl Alcohol] 

Hidroquinona [Hydroquinone] 

Ácido láctico [Lactic acid] 

Lanolina [Lanoline] 

Éter de polietilenglicol de alcohol de laurilo [Laureth-7] 

Acetato de plomo [Lead acetate] 

Lecitina [Lecithin] 

Sulfato de Manganeso [Manganese Sulfate] 

Pirimetamina [Methamine ]

Metacrilato de metilo [Methyl Methacrylate] 

Metilparabeno [Methylparaben] 

Aceite mineral (vaselina líquida) [Liquid petrolatum]

Monoetanolamina (MEA) [Monoethanolamine] 

Nonoxinol [Nonoxynol] 

Octoxynol (10, 11, 13, 40) 

Oxybenceno (Benzofenona-4) [Oxybenzone] 

Padimato O (Octil dimetil PABA / Ester PABA) [Padimate O]  

Ácido Paraaminobenzóico (PABA) [Para Amino Benzonic Acid] 

Parafina (Vaselina) [Parrafinum liquidum] 

PEG-100 estearato [PEG-100 Stearate] 

Vaselina [Petrolatum] 

Fenol [Phenol] 

Fenoxietanol [Phenoxyethanol] 

Ácido pícrico [Picric acid] 

Extracto de Placenta [Placental Extract]

Polietilenglicol (PEG) [Polyethylene Glycol] 

Polietileno Tereftalato [Polyethylene Terephthalate] 

Polisorbato 80 [Polysorbate 80] 

Persulfato de potasio [Potassium Persulfate] 

P-fenilendiamina [P-phenylenediamine] 

Propil Acetato [Propyl Acetate] 

Propilenglicol (PG) [Propylene glycol] 

Propilparabeno [Propylparaben] 

Resorcinol (m-hidroquinona, euresol, 1,3-bencenodiol) [Resorcinol] 

Quaternium -7, 15, 31, 60 [Quaternium] 

Sacarina [Saccharin] 

Sílice [Silica] 

Metabisulfito de sodio [Sodium Metabisulfite] 

Metilparabeno de sodio [Sodium Methylparaben] 

Monofluorofosfato de sodio [Sodium  Monofluorophosphate] 

Sulfato de Sodio Laureth [Sodium Laureth Sulfate] 

Sulfato de Sodio Lauril [Sodium Lauryl Sulfate] 

Talco [Talc] 

Teflon [Teflon] 

Tetrasodio EDTA [Tetrasodium EDTA] 

Timerosal [Thiomersal] 

Ácido tioglicólico [Thioglycolic Acid] 

Tolueno (Metilbenceno) [Toluene, Methylbenzene] 

Triclosan [Triclosan] 

Trietanolamina (TEA) [Triethanolamine] 

Trifenilo [Triphenyl  Phosphate]


Xanteno (AKA106, CI 45100) [Xanthene] 

Compte! 

No tots els productes artesans són naturals. Tampoc no hem de confiar en aquelles botigues dites "ecològiques" perquè alguns dels productes que venen també estan compostos per alguna quantitat (més a menys important) de components químics.


Si no vols anar amb la llista a tot arreu, una de les aplicacions per a smartphone que et poden ajudar a comprovar el nivell de toxicitat del producte en qüestió de manera més rapida és SkinDeep. L'únic inconvenient és que al ser nord-americana, no té incorporada informació de productes espanyols.

Una altra manera de trobar els productes adequats és a través de botigues online. N'hi ha moltes! A mi, però, m'ha cridat l'atenció http://www.vidanaturalia.com/tienda perquè pots llegir la composició del producte abans de comprar-lo i si els ingredients provenen d'agricultura ecològica o estan creats a base d'ingredients orgànics.



Per a saber-ne més:

Silvestre, Elisabet, Vivir sin tóxicos. Cómo ganar bienestar y salud en tu vida cotidianda, RBA Libros: 2014

No als tòxics (part 2): Colorants i conservants alimentaris


Segons alguns estudis, les persones que pateixen o han patit càncer tenen alterades les vies cel·lulars que provoquen la mutació, el bloqueig o la mort cel·lular que afavoreix l'aparició del tumor cancerigen. Alguns conservants i colorants que s'utilitzen en la indústria alimentària són, per si mateixos o combinats amb altres additius, perjudicials per a la salut perquè no només poden afavorir l'aparició de tumors cancerígens, sinó que també poden desencadenar mutacions o fer de disruptors de les nostres pròpies cèl·lules. És, doncs, convenient conèixer-ne els efectes i evitar-los tant com sigui possible en la nostra dieta.

E102 (tartrazina, amarillo 5/yellow 5): Considerat perillós perquè augmenta els nivells d'histamina i pot causar reaccions al·lèrgiques o respiratòries. També s'ha associat amb el trastorn de dèficit d'atenció i hiperactivitat (TDAH).

E211 (benzoat de sodi) / E210 (benzoat de potassi) / E213 (benzoat de calci) / E212 (àcid benzoic): Considerat molt tòxic. Pot provocar asma, urticària i algunes reaccions al·lèrgiques. Si es concentren grans quantitats d'aquesta substància al cos, pot causar càncer de fetge, malalties neurogeneratives o malmetre la cadena d'ADN i provocar danys cel·lulars. Consumit conjuntament amb l'E300 (o vitamina C) podria ser cancerigen.

E218 (metil hidroxibenzoat): Present en algunes fruites i verdures en petites dosis. No obstant això, és perillós si es consumeix com a additiu sintètic concentrat i barrejat amb altres additius. Pot provocar reaccions al·lèrgiques de tipus respiratori, dermatològic i neurològic. Alguns estudis l'han relacionat amb l'aparició de tumors.

E150 (colorant de caramel): En grans dosis, pot inhabilitar l'absorció de la vitamina B6 i causar molèsties intestinals.

E130 (additiu blau dantraquinona): Pot causar urticària i és un cancerigen. A Europa està prohibit però cal vigilar si es viatja a l'estranger.

E131 (blau patent V): Pot provocar reaccions al·lèrgiques diverses. Està prohibit a Austràlia però no a Europa.

E407: És un espessidor que s'obté de la natura però és tòxic quan es processa sintèticament. Estimula la inflamació i pot provocar úlceres intestinals, al·lèrgies i debilitament del sistema immunitari. Alguns estudis han mostrat que en grans quantitats afavoreix la formació de tumors.

E171 (òxid de titani, blanc de titani, diòxid de titani, biòxid 6 o Cl Pigmen White 6): En grans dosis pot afectar el fetge i els ronyons perquè pot alterar o bloquejar la respiració cel·lular d'aquests òrgans.

E126 (Ponceau 6R, escarlata cristall, escarlata cristall brillant o vermell àcid 44): S'ha relacionat amb la hiperactivitat en nens i amb l'agudització de l'asma, la urticària o l'insomni. En alguns casos pot afavorir l'aparició de tumors.

E180 (vermell 57, carmí 6B o Cl Pigment Red 57): S'ha relacionat amb l'asma, les al·lèrgies dermatològiques, amb la hiperactivitat en nens o l'aparició de tumors. A Estats Units aquest additiu està prohibit.

E181 (terra cremada o pigment negre 7984): Pot causar urticària, èczemes o insomni. També s'ha relacionat amb la hiperactivitat en nens. Consumit a llarg termini pot provocar l'aparició de tumors.  A Europa està prohibit des de 1984.

E152 (pigment terra ombra cremada, terra de Siena, terra ombra torrada o marró 6): Pot aguditzar problemes estomacals i consumit a llarg termini pot afectar les artèries. A Europa està prohibit des de 1978.

E230 (befenil): És un pesticida que no es dissol amb l'aigua i, per tant, no desapareix quan rentem la fruita. Fins i tot pot penetrar a l'interior de la fruita i contaminar la polpa. En poques quantitats pot provocar vòmits, irritació ocular o afectar els ronyons i el fetge.

E238 (formiat de calci): Pot causar irritacions o afectar el fetge. Combinat amb el conservant E240 pot malmetre el nervi òptic i, per tant, causar problemes de visió. Consumit a llarg termini pot esdevenir cancerigen.

E240 (formol o fomaldehid): Tot i en petites dosis, pot provocar al·lèrgies i ser cancerigen. A la majoria de països està prohibit però en alguns territoris asiàtics s'usa de manera il·legal. Alguns cosmètics poden contenir aquest tòxic amb el nom de metanal, formalina o formol.

E285 (terraborat de sodi): Aquest substància interactua amb les cèl·lules del cervell i bloqueja la sítesi de glutamina. Alguns estudis han mostrat que està relacionat amb el càncer de fetge. Tot i que en molts països està prohibit, a Espanya encara se'n permet l'ús.

E621 (glutamat monosòdic): Té a veure amb l'augment d'obesitat. Alguns estudis han mostrat que aquest additiu està relacionat amb la mort de neurones i, per tant, amb malalties com l'Alzheimer o el Parkinson. En grans quantitats pot fer augmentar els atacs d'asma i les reaccions al·lèrgiques.

E320 (Butilhidroxianisol o BHA): Pot fer incrementar el colesterol i provocar reaccions al·lèrgiques. També s'ha relacionat amb tumors al fetge i amb l'alteracions neurològiques.

E250 (nitrat sòdic): Aquest conservant és altament cancerigen.Alguns estudis l'han associat al càncers del tub digestiu i de pàncrees.

Tots aquests colorants i conservants els podem trobar en refrescos, gelats, pastisseria industrial, salses industrials, xiclets, caramels i plats precuinats, entre d'altres.




Per saber-ne més: Revista "Ets el que menges" http://www.etselquemenges.cat/cancer/colorants-i-conservants-alimentaris-perillosos


Combinem bé els aliments?


Alguna vegada us heu notat inflats després d'un àpat? Amb gasos? Sensació d'acidesa? El motiu podria ser una mala combinació dels aliments. En aquest post d'avui, us proposo sis indicacions que us ajudaran a combinar millor els aliments, us proporcionaran una millor digestió i, per tant, una millora en salut.

Per començar hem de tenir clar el procés digestiu. Per a ser digerit,  cada grup d'aliments necessita un temps de digestió diferent. A més, uns aliments activen enzims àcids mentre que els altres activen enzims alcalins. Si combinem depèn quins aliments en un mateix àpat, s'alliberen tots dos tipus d'enzims, de manera que es produeix un medi neutre que relentitza el procés digestiu. Poden passar hores, que els aliments no arriben a digerir-se. Fins que el cos no diu prou i van cap al budell pel mateix moviment peristàltic i no pas per haver-se digerit correctament. La llarga estona dins l'estómac provoca una putrefacció de les proteïnes que pot generar gasos, inflamació i acidesa a més de generar residus tòxics. Per tant, saber quins aliments ingerir és de vital importància per mantenir un ambient intern òptim en el qual les cèl·lules puguin viure i s'evitin malalties.


Com s'han de combinar els aliments?


1. No barregeu carbohidrats o midons amb proteïnes


Mentre que les proteïnes es digereixen en un ambient àcid i activen els enzims proteases, els midons ho fan en un ambient alcalí i activen els amilases. Així doncs, si combinem aquest dos tipus d'aliments es generaran aquests dos tipus de sucs gàstrics que es neutralitzaran i imperdiran la correcta digestió: el cos necessitarà més temps i ens notarem més cansats, es generaran residus tòxics i no es podran absorbir els nutrients d'aquests aliments.


2. La fruita s'ha de menjar sempre sola


La fruita es digereix molt de pressa, 30 minuts aproximadament. Així doncs, si mengem la fruita just després de l'àpat, els sucres que conté queden retinguts a l'estómac esperant per ser digerits però que al final quedaran putrefactes en l'espera i acidificant la resta d'aliments. La solució és menjar la fruita mitja hora abans o unes hores després dels àpats. Només podrem combinar-la amb vegetals de fulla verda, ja que tenen el mateix temps de digestió.

Atenció amb el meló. Aquesta és la fruita que requereix més temps de digestió i, per tant, combinar meló amb altres fruites també relentitza el procés digestiu.

A més, cal tenir en compte que podem barrejar fruites subàcides tant amb les àcides com amb les dolces, però mai les àcides amb les dolces.


3. Preneu líquids fora dels àpats


No begueu líquids durant els àpats per no diluir els sucs gàstrics ni els enzims en el procés digestiu. Hem de beure un quart d'hora abans o entre dues i tres hores després de menjar.



4. Eviteu els carbohidrats refinats

Per ajudar el procés digestiu és recomanable consumir carbohidrats no refinats com ara la pasta, l'arròs o la farina integral.


5.  Doneu temps al cos a despertar-se abans de menjar


No esmorzeu tot just llevar-vos, deixeu temps al cos perquè es desperti. La recomanació és primer de tot menjar fruita i mitja horeta més tard pa o muesli. Hauríem d'esperar fins a 3 hores per a prendre el cafè o te de mig matí.


6. Tingueu en compte les combinacions següents:

  • Els vegetals sense midó es poden barrejar amb tot, excepte amb la fruita.
  • Els midos diferents es poden barrejar, però amb moderació. Millor barregeu midons amb vegetals de fulla verda.
  • No barregeu proteïnes diferents, perquè són difícils de digerir. Les úniques proteïnes que poden combinar en un mateix plat són les d'origen vegetal (fruits secs amb llavors o algues) perquè tenen una estructura química més simple i són més fàcils de pair.
  • Greixos amb proteïnes o amb midons es poden combinar però amb moderació. Els greixos es poden barrejar amb tot excepte amb les fruites. 


Grups d'aliments


PROTEÏNES

Llegums: mongeta, faves, cigrons, soja, cacauets, llenties
Fruits secs i llavors: pipes i llavors, sèsam, nous, ametlles, anacards, avellanes
Productes animals: llet, carn,peix, ous, formatge
Algues

CARBOHIDRATS / MIDONS

Cereals i pseudo-cereals: arrós, mill, sègol, civada, blat, pasta, pa, quinoa, blat, amarant
Tubercles: carbassa, patata, pastanaga, moniato, yuca, xirivia

VEGETALS

 Enciams, bledes, cols,api, carbassó, bròquil, raves, cogombre, abergínia, pebrots

GREIXOS

coco, alvocat, oliva, mantega, margarina, olis

FRUITES

Dolces: plàtans, fruita seca, dàtils, figues, raïm, papaia, caqui, xirimoia
Subàcides: pera, poma, cireres, mango, fruits silvestres
Àcides: aranja, taronja, llimona, llima, maduixa, pinya
Meló




Què significa BIO?


Molts articles d'aquest bloc estan i estaran dedicats als productes bio (cosmètica, higiene diària, alimentació...). Però realment sabem que vol dir la paraula BIO i quin món hi ha al darrere?

Consumir productes bio significa cobrir les nostres necessitats d'una manera saludable, ja que evitem el contacte amb substàncies tòxiques mentre respectem el medi ambient. A la llarga, veurem que els resultats són beneficiosos perquè els principis actius d'origen biològic ens aporten substàncies fàcils de metabolitzar que alhora respecten el nostre equilibri natural. D'aquesta manera, la nostra pell i organisme recuperen el seu funcionament i bellesa naturals. 

Si ens centrem en la cosmètica bio, veurem que aquesta és molt recomanable per aquelles persones amb pells sensibles o al·lèrgiques. En els productes que trobem en el mercat, veurem que quasi totes les marques d'higiene i cosmètica utilitzen ingredients naturals en les seves composicions. Però hem d'anar en compte, ja que el terme "natural" es fa servir d'una manera molt genèrica i, a falta d'un criteri clar i universal sobre què es considera cosmètica natural, és molt fàcil que les campanyes publicitàries ens facin confondre i comprem gat per llebre.

En primer lloc cal, doncs, distingir els termes orgànic, ecològic i biològic. Legalment, la Unió Europea no preveu cap diferència, però les empreses del sector i els consumidors sí que distigim entre aquests tres termes. El primer posa de manifest el rebuig de productes químics artificials en la producció i utilitzen només ingredients naturals. El segon és aquell producte que segueix un procés de producció respectuós amb el medi ambient. El tercer s'utilitza per a referir-se a productes que no han estat modificats genèticament en la seva producció. Existeixen altres denominacions en el mercat, però que al no estar regulades per la llei, poden utilitzar-se en qualsevol producte, com per exemple el terme "natural". Segons la normativa europea, els productes ecològics no poden tenir més d'un 5% d'ingredients procedents d'Organismes Genèticament Manipulats (OGM).

És, per tant, en aquests casos quan es fa necessària una certificació fiable que ens faci estar segurs del que comprem i utilitzem. I aquí és on entren en joc les empreses certficadores. Aquestes empreses són les encarregades de controlar  que es compleixi la normativa en el procés de producció i comproven la formulació  per tal d'avalar que els ingredients provenen d'origen orgànic. D'aquesta manera el consumidor pot tenir la garantia que el producte que consumeix és realment bio.

D'una banda, tenir un segell ens garanteix que aquell producte no contené perfums ni colorants químics, no s'han utilitzat conservants sintètics (per exemple parabens) ni petroquímics (per exemple silicones, parafines o PEG) en la seva producció i ha estat produït amb matèries primeres no modificades genèticament ni extretes per mitjans químics. A tot això s'hi afegeix que ha de derivar d'una font sostenible, ja que està totalment prohibit l'explotació de recursos naturals o espècies en perill d'extinció. D'altra banda, és obligatori que en l'etiquetatge vinguin indicats clarament els ingredients i quins d'aquells són d'origen natural.

Ara bé, també podem trobar cosmètica ecològica sense cap segell de certificació. Cal tenir en compte que aquest segells són emesos per empreses privades que cobren per les despeses de tramitació i auditories. És comprensible, doncs, que  algunes empreses  optin per no certificar-lo per tal de no incrementar el preu del producte.

Alguns dels segells destacats en el mercat són Ecocert, certificació francesa més coneguda al nostre país; BDIH, organisme alemany per a productes sanitaris, alimentaris i d'higiene personal; CosmeBio, també francès; Bio.Inspecta, vinculat a un dels centres més prestigiosos en la investigació de producció ecològica mundial; Demeter, també alemany i un dels segells més estrictes quant a normativa; USDA Organic, certificació nord-americana; ICEA, un dels organismes més importants a Italià, EcoControl, certificació del sector no alimentari; Na True, una associació internacional de productors de cosmètica naturals; The Vegan Society, associació que evita l'ús de productes d'origen animal; Biogarantie, segell belga que preveu la legislació europea; Cosmos, que fusiona diverses empreses certificadores (SoilAsociation, BDIH, CosmeBio, Ecocert i ICEA; V, certificació de productes aptes per a vegans; Leaping bunny, que garanteix que el producte no ha estat testat en animals, o FSC, si l'envàs és de paper reciclat.

En definitiva, com sempre he aconsellat, el millor és saber llegir bé l'etiqueta no només pel que fa als ingredients sinó a les seves certificacions amb l'objectiu de fer la nostra compra més responsable i respectuosa amb el medi ambient.
















Remeis naturals contra el refredat i els seus símptomes


Comencem l'època en què el mal de gola, tos, mucositat o secreció nasal són a l'ordre del dia. El pensament general és recórrer a fàrmacs que mitiguin i curin aquests símptomes, però un ús excessiu d'aquest tipus de medicaments poden arribar a deixar de tenir efecte i fins i tot provocar efectes secundaris en el nostre organisme. Per a combatre aquests símptomes, doncs, hi ha remeis naturals que poden anar-vos perfecte en aquests casos.

  • Aigua amb llimona
En dejú, el fet de beure un got d'aigua amb el suc d'una llimona escorreguda estimula el sistema immunològic pel seu alt contingut en vitamina C. A més, la llimona també té efectes antiinflamatoris i ajuda en els símptomes respiratoris.

  • Infusió de farigola
La farigola és de gran utilitat per als problemes respiratoris. Es pot prendre a manera d'infusió afegint-hi mel i llimona; d'aquesta manera aconseguireu un efecte bronquidilatador. A més, la farigola també actua com a cicatritzador, de manera que si teniu la gorra irritada, aquesta planta us ajudarà a recuperar-vos.

  • Sàlvia
En forma d'infusió o en caramels, la sàlvia és beneficiosa en casos d'excés de mucositat. En cas de refredat o grip, aquest sol ser un dels símptomes que condueixen a la tos i al mal de gola per la qual cosa la sàlvia aporta beneficis anticatarrals i antiinflamatoris.

  • Mel i llimona
És la combinació perfecta per a la recuperació del mal de gola. La mel té propietats antisèptiques i antibacterianes, mentre que la llimona té efectes antiinfecciosos. Només cal bullir una mica d'aigua i afegir-hi el suc d'una llimona amb un parell de cullarades de mel.


  • Eucaliptus i flor de saüc
Bulliu aigua amb fulles d'eucaliptus i flor de saüc i coleu-ho en una tassa. A manera d'infusió, l'eucaliptus va molt bé per combatre la tos. A més, amb la flor de saüc, ajudarà no només a combatre la tos sinó també la febre i desintoxicar el cos.



El millor per al nostre organisme és prendre aquests remeis utilitzant productes procedents de l'agricultura ecològica. 

Cal tenir en compte que, tot i que aquests remeis són naturals i beneficiosos per a la salut, no podem abusar-ne i sobretot en cas d'embaràs, consultar el metge si es poden prendre o no. 

A més de tot això, com sempre és imprescindible seguir una dieta equilibrada en què la fruita i la verdura hi siguin molt presents. 


Descobrim l'oli de palma



La setmana passada es va publicar la notícia que investigadors de l'Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona havien identificat les cèl·lules responsables d'inciar el procés de metàstasi d'un càncer i va quedar comprovat que el mecanisme s'accelera quan en la dieta s'incrementa l'ingesta de greixos.

L'estrella del procés és una mol·lècula anomenada CD36 que intervé en l'absorció de l'organisme d'àcids grassos. En l'estudi es va observar que un augment de la CD36 en el tumors transformava en metastàtica una cèl·lula que no ho era.

El que és curiós és que l'efecte de la CD36 es veu potenciada per un àcid gras en concret: l'àcid palmític, molt utilitzat en el menjar processat, fins i tot en productes assenyalats com a saludables, present sobretot en l'oli de palma.

És lògic, doncs, preguntar-nos per què aquest component demostrat perillós per a la salut no és prohibit per les autoritats. Per això cal saber què és l'oli de palma, quins efectes nocius té tant per a la nostra salut com per al medi ambient i, finalment, en quins productes el podem trobar i com identificarlo.


  • Què és l'oli de palma?

L'oli de palma es produeix a partir del fruit de la palma africana (Elaeis guineensis) i ha esdevingut la matèria prima més usada a nivell mundial per a elaborar gran quantitat de productes tant alimentaris com cosmètics.

  • Quins efectes nocius té per a nostra salut? I per al medi ambient?
L'expansió de les plantacions d'oli de palma per l'Amèrica del Sud, Àfrica, Indonèsia, o Malàsia, està destruint boscos i selves a un ritme trepidant. Mediambientalment, l'impacte de la deforestació d'ecosistemes fa que d'una banda es perdi biodiversitat i com a conseqüència milers d'espècies animals i vegetals es vegin en perill d'extinció. De l'altra, la crema d'arbres per a la plantació de palmeres provoca grans quantitats de fum tòxic que contribueix a l'escalfament global.

En la nostra salut, el fet d'afegir oli de palma a la nostra alimentació fa que s'incrementi la quantitat de greixos saturats al nostre metabolisme que tenen com a conseqüència un augment del colesterol. Alguns estudis, a més, han demostrat que l'oli de palma s'associa a mecanismes de resistència a la insulina, de manera que pot propiciar diabetes del tipus 2, obesitat i problemes cardiovasculars. A banda, tal com he esmentat abans, de tenir incidència en les cèl·lules que propicien la metàstasi de càncers.


  • Per què no se'n prohibeix l'ús? 
Hi ha dos motius essencials pels quals l'oli de palma, lluny de ser prohibit, és cada vegada més utilitzat. En primer lloc, l'alta eficiència. La palma és un cultiu d'alt rendiment. La quantitat d'oli produït per hectària és fins a 10 cops superior a altres cultius com ara la soja. En segon lloc, l'alta rendibilitat. Aquesta alta eficiència va lligada al fet que es produeix en països amb salaris baixos. D'aquesta manera l'oli de palma resulta molt rendible des del punt de vista econòmic. 

 
  • En quins productes el podem trobar i com l'identifiquem? 
La tasca no és fàcil, ja que segons mostren alguns estudis l'oli de palma es troba present en un 50% de productes alimentaris, de cosmètica, de neteja i fins i tot carburants.


De totes maneres, alguns consells per a evitar-lo són els següents:

1. Eviteu pastisseria industrial, snacks, productes processats, etc.

2. Mireu bé la composició dels prouctes tant alimentaris com cosmètics o de neteja de la llar. L'ideal seria fer les nostres pròpies cremes i mascaretes i utilitzar productes naturals com la mel, la llimona, el vinagre, l'aloe vera, etc. Però com que això requereix molt temps i en la societat en què vivim és complicat trobar-lo, el millor és identificar les paraules clau en l'etiquetatge dels productes que comprem.
A banda del seu propi nom ( palm oil o oli de palma), la denominació més comuna s'amaga sota els noms de "olis vegetals" (vegetable oil) o "greixos vegetals" (vegetable fats). Sospiteu, doncs, dels prouctes que continguin la paraules "oli vegetal" sense que n'especifiqui el tipus i d'aquells que contingui ingredients amb la paraula "palm" o compostos (palmate, palmolein...), ja que portaran oli de palma o derivats.

Aquí teniu la llista de paraules que indiquen que el producte conté oli de palma o derivats:


Vegetable Oil 
Vegetable Fat 
Sodium Laureth Sulfate 
Sodium Lauryl Sulfate
Sodium Dodecyl Sulphate (SDS o NaDS)
Palm Kernel
Palm Oil Kernel
Palm Fruit Oil
Palmate
Palmitate
Palm olein
Glyceryl Stearate
Stearic Acid
Elaeis Guineensis
Palmitic Acid
Palm Stearine
Palmitoyl oxostearamide
Palmitoyl tetrapeptide-3
Steareth -2
Steareth -20
Sodium Kernelate
Sodium Palm Kernelate
Sodium Lauryl Lactylate/Sulphate 
Sodium Lauryl Sulfoacetate 
Hyrated Palm Glycerides
Sodium Isostearoyl Lactylaye 
Cetyl Palmitate
Octyl Palmitate
Cetyl Alcohol 
Palmityl Alcohol
Cocoa butter equivalent (CBE)

Cocoa butter substitute (CBE)

A més, qualsevol producte que contingui un nivell de greixos saturats per sobre del 40% sol portar oli de palma.

3. A l'hora de comprar opteu per olis vegetals alternatius com el d'oliva o el de girasol.

I sobretot no us desespereu si veieu que no podeu eliminar completament el consum d'oli de palma, però penseu que qualsevol esforç, per petit que sigui, valdrà la pena.


No hay comentarios:

Publicar un comentario